La Fitotoxicitat de l'ozó a Catalunya

Aquesta tesis es centra en descriure els nivells de la fitotoxicitat de l'O3 a Catalunya. En un primer bloc vam descriure els patrons temporals i espacials d'aquesta fitotoxicitat, i en un segon bloc vam estudiar quines son les causes que la produeixen des d'una perspectiva ecofisiologica. 1.Seguiment de la fitotoxicitat de l'O3 en zones rurals de Catalunya Es van estudiar les variacions geografiques, estacionals i anuals en la taxa de dany en plantes de tabac (Nicotiana tabacum Bel-W3) i les seves relacions amb les condicions meteorologiques. Tant les concentracions d'ozo com els danys foliars van ser maxims al final de la primavera/principis d'estiu. Les concentracions mes altes del contaminant es van detectar a la costa, pero es van detectar majors sensibilitats a la toxicitat de l'O3 a les estacions de muntanya. Les concentracions d'O3 presentaven bones correlacions amb el dany foliar. Malgrat aixo els danys observats presentaven una amplia varianca en la resposta a escala local, de manera que nomes un 11 % era explicat per l'O3. La resposta de les plantes de tabac a les concentracions d'O3 i per tant la seva capacitat com a bioindicadors depenia de les condicions ambientals, principalment d'aquelles que afecten al comportament estomatic com ara el VPD. La integracio i categoritzacio dels valors de dany foliar obtinguts arreu del territori i dels anys de seguiment va mostrar una forta relacio (99 % de la varianca) amb les concentracions d'O3 expressades com valors d'AOT20. Aixi, i a escala regional N. tabacum cv. Bel-W3 es va mostrar com un bon bioindicador de les concentracions d'O3.Tenint en compte els resultats obtinguts de la resposta d'aquesta especie, proposem el valor d' AOT40 (concentracio d'O3 acumulada per sobre del llindar de 40 ppbv en condicions diurnes) de 1.28 ppmv·h acumulat per periodes quinzenals, com un llindar a partir del qual podrien produir-se danys en especies sensibles a Catalunya. 2. Respostes ecofisiologiques a l'O3 De l'exposicio de Quercus ilex subsp. ilex, Quercus ilex subsp. Ballota, Olea europaea cv. sylvestris i Ceratonia siliqua a diferents concentracions d'O3 en condicions controlades (OTC) es varen observar diferents efectes de l'O3 sobre l'ecofisiologia d'aquestes especies. Durant el segon any d'exposicio l'eficiencia fotoquimica maxima, Fv/Fm, va decreixer en les plantes fumigades especialment en els periodes mes estressants en els sistemes mediterranis (hivern i estiu). En canvi durant el primer any d'exposicio si que es va observar un increment en el d13C en dos de les especies estudiades, un increment que es va mantenir en el segon any nomes en C. siliqua. Totes les especies estudiades van presentar reduccions en el contingut de clorofil·la durant el primer any d'exposicio, pero aquest efecte no es va mantenir durant el segon any. Les elevades concentracions d'O3 van produir canvis en les caracteristiques anatomiques i morfologiques de les fulles d'algunes especies, especialment en el LMA (massa foliar per unitat d'area especifica) i el gruix del mesofil. Durant el segon any d'exposicio es van detectar disminucions en el contingut de N i un increment en d15N en totes les especies, segurament provocat per un canvi en el patro de retranslocacio lligat a una acceleracio en la senescencia. Els resultats mostren una gradacio en la sensibilitat a l' O3 segons l'especie. Les dues subespecies de Q. ilex van presentar la major sensibilitat a l'O3 ja que, a concentracions ambientals l'O3 va produir canvis en les concentracions de N, de d15N, de clorofil·la, en l'area foliar, en LMA i la biomassa. Tot i aixi, sota condicions de fumigacio C. siliqua es va presentar una disminucio del 24%, seguida de les dues subespecies de Q. ilex (12-17%) i d'O. europaea (ns).